Per recordar la figura d’en TITO VILANOVA he preferit escollir aquesta imatge en l’etapa juvenil com a jugador del Barça. Sincerament, amb la seva intensa trajectòria s’ha guanyat un lloc en la història del futbol. Perquè malgrat que la seva fama en vida ha estat breu, contribuir juntament amb en Pep Guardiola a fer la millor etapa de la història i un rècord propi com a entrenador del millor inici de l’equip, francament, això no s’oblidarà mai. Darrera d’un filòsof sempre hi ha alguna cosa que inspira, i en el cas d’en Pep Guardiola la inspiració i l’estímul per ser el millor entrenador del món va ser la d’en Tito Vilanova. Ara la seva fama serà per sempre, al costat de les altres glòries blaugranes.
Així és el futbol. Coses bones i d’altres de dolentes. Etapes de triomfs i alegries però també etapes de derrotes i tristors. Sempre és dolorós i inexplicable que algú se’n vagi a la flor de la vida, i sovint injust quan veiem com grans dictadors i gent de mal han viscut tants anys i tant bé, impunement. Diuen sempre que, malgrat les injustícies, no hem de jutjar a la humanitat, que aquest no és assumpte nostre, però ben segur que un dia trobarem resposta als nostres dubtes.
Mereix la pena agrair les condolences rebudes per part de jugadors, entrenadors i aficionats d’altres clubs i, en particular, del gran rival barcelonista com és el Real Madrid. En moments tant tristos com aquest, per fi s’ha vist esportivitat. Tant de bo la seva marxa ens doni una lliçó i un exemple d’aquesta concòrdia entre els diferents colors, per deixar de banda la politització i els prejudicis en favor de l’enteniment, el respecte i la convivència cívica a través d’un fet humà i cultural com és el futbol. Perquè cap mort d’una bona persona no és mai en va, i si dol malgrat el pas del temps és perquè ha deixat un bon rastre al seu pas pel món.
Sempre i per sempre recordaré allò de què algun dia tots ens tornarem a trobar, com deia la meva mare. Jo n’estic convençut. Mentrestant, els qui ens quedem, aprofitem la vida i valorem tot allò que tenim perquè és únic i irrepetible.
A reveure, Tito!!!
3 comentarios:
Hola Ricard. A mi el futbol no me gusta, pero he de reconocerte, que este hombre era uno de los pocos caballeros que existian en ese deporte. La verdad que es una putada doble. Una por la edad del chaval y la otra por que quedan menos caballeros que puedan dignificar este deporte podrido.
Saludos
Buenas palabras hacia la figura de Tito, de los pocos que se tomaban el fútbol como algo deportivo. Un saludo.
Com ell matexi deia: Seny, pit i collons.
Publicar un comentario