Una de les parts més sorprenents i vistoses de l’illa de Mallorca és la serra de Tramuntana, una altra meravella de la naturalesa que per no poques raons va ser declarada l’any passat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Aquesta serralada ocupa el sector NE-SW de l’illa, amb 80.000 hectàrees de superfície que representen 90 quilòmetres de longitud per 15 quilòmetres d’amplada. El seu paisatge res té a veure el dels Pirineus catalans, doncs es tracta d’un relleu abrupte proper al mar amb cotes altitudinals que arriben fins als 1450 metres d’altitud la màxima, format per roques calcàries molt dures sobre les quals es desplega un modelat càrstic amb torrents, canons i altres morfologies càrstiques, més un sistema de fonts i aqüífers amb un règim hídric de tipus mediterrani. L’aspecte que ofereixen les muntanyes és d’unes roques modelades per l’acció geològica de l’aigua del mar. El clima acostuma a ésser sec i càlid a l’estiu i suau a l’hivern amb precipitacions irregulars en funció de la humitat o l’aridesa de cada sector. La vegetació està formada majoritàriament per alzines, ullastres, termòfiles, pi blanc i màquia. Cal esmentar que la serra de Tramuntana esdevé encara una important font econòmica de recursos perquè subministra productes agraris, forestals, ramaders i hídrics a l’illa.
Una bonica excursió per a tots els públics, especialment per a la mainada, és la visita a la reserva natural Puig de Galatzó, a 1027 metres d’altitud i situat al sud de la serra de Tramuntana o a ponent. Aquest indret es presenta com a relativament aïllat respecte a la resta de la serralada, però gràcies a això s’ha convertit en un excel•lent mirador sobre la badia de Palma i les muntanyes dels voltants, amb uns paisatges de gran bellesa visual molt fotogènics, si bé la captació de l’ull humà és sempre superior a la de la càmera, especialment pel que fa a la sensació de profunditat.
Agrupa els termes municipals d’Estellencs, Puigpunyent i Calvià. Es diu que per la seva forma, per les condicions meteorològiques, per la presència de coves prehistòriques de culte sagrat i per haver estat testimoni d'alguns episodis històrics violents han sorgit diverses llegendes, mites i anècdotes que atorguen a aquest espai un caire fins i tot fantàstic. La més coneguda és la del fantasma del compte Mal, que cada any sorgia del Puig de Galatzó muntat en el seu cavall verd cobert de flames rondant pel poble com una ànima en pena espantant a la seva població durant la Nit de Sant Joan. Des de Palma s’arriba amb cotxe per carretera passant pel polígon de Can Valero, Establiments, la Mola de Son Cotoner i Puigpunyent. Paral•lelament a la carretera transcorre el torrent de sa Riera. Si no es disposa de cotxe també hi ha l’opció de concertar una excursió en autocar que inclou l’entrada al parc més el dinar, així com altres activitats addicionals per a infants i adults.
El trajecte al parc s’efectua per carreteres que ascendeixen progressivament per la muntanya quelcom marejants per les curvatures tancades que aconsellen una conducció lenta i prudent, de poca amplada malgrat que permeti el pas d’autocars, i sovint amb molt poques tanques laterals de protecció. Els voltants són força frondosos de vegetació. Finalment, després d’un viatge curt de distància però llarg de durada per fi s’arriba a l’entrada principal de la reserva, que conté una esplanada no pavimentada de terra per a l’estacionament de cotxes i autocars i una cabana de fusta que inclou un bar, lavabos i una botiga de records. Per aquells voltants trobem ànecs, oques i indiots rals en llibertat que saben fer-se respectar als visitants i marcar molt bé el seu territori per si algú gosa de tocar-los. L’entrada al recinte s’efectua a través d’una taquilla. El preu per als adults és de 12,50 euros i per als infants de 3 a 12 anys de 6,25 euros. L’itinerari té una durada mínima de 2 hores, que augmenta en funció del ritme de cada persona i del temps de contemplació del paisatge, extremadament fotogènic. A la taquilla proporcionen un mapa del recorregut el qual és de 3,5 quilòmetres de longitud. El traçat es troba ben senyalitzat i definit i no hi ha risc de pèrdua, doncs els camins per on no es pot circular estan clarament tancats i barrats. El camí de l’itinerari és de terra i sovint presenta diferents desnivells salvats per escales de pedra, i també es travessen diversos ponts de fusta sobre rieres, rierols i torrents. Al llarg del passeig s’observen animals en captivitat, com óssos, bens, cabres, ànecs, rucs i diverses espècies d’aus. Sovint es troben petites coves a l’entrada de les quals hi ha bonics salts d’aigua molt refrescants i petits estanys. Les aigües són molt netes i fresques.
Es defineixen 16 punts de referència perfectament assenyalats: 1) l’entrada al recinte; 2) el mirador de la Reina; 3) el salt de l’Esclau; 4) les Coves Negres; 5) el salt de sa Sitja; 6) el recó de ses Bruixes; 7) Cap Amunt; 8) la cova d’es Moro; 9) es Refugi; 10) la vall de les Sis Fonts; 11) s’Entreforc; 12) Sa Ferida; 13) sa Figuereta; 14) ses Cucones; 15) la sortida del recinte; i 16) el parc infantil. Al principi de l’itinerari, en una de les fondalades es pot observar de lluny l’espectacular hotel de luxe Es Ratxó, ubicat al fons d’una vall rodejat d’ametllers i oliveres en uns terrenys del mateix nom. Es tracta d’una antiga alqueria tradicional restaurada i convertida en hotel de cinc estrelles, que ofereix excel•lents comoditats i tota classe de serveis i equipaments. Per als qui ho desconeguin, per alqueria entenem una petita comunitat rural formada per unes poques cases o famílies que es dedicaven a l’explotació de les terres dels voltants i al desenvolupament d’activitats ramaderes. La història d’aquest edifici que ara acull l’hotel es remuntaria al període islàmic, a l’any 1100, quan els musulmans la van construir en aquest emplaçament per a l’aprofitament hídric de la vall. Algunes de les canalitzacions d’aigua encara es conserven. Es creu que aleshores va ser quan aparegué la denominació Arratxa, que en àrab voldria dir rierol o deu, que després evolucionaria com a Es Ratxó. Ja sota domini cristià, durant els segles XV i XVI es va desenvolupar una important activitat ramadera gràcies a la presència de pinedes i als conreus d’ametllers, oliveres, cereals i llegums.
A la vall de les Sis Fonts ens trobem en la meitat del recorregut per la reserva natural i esdevé un punt de descans per a reprendre forces. Allí hi ha un espai esplanat que inclou un bar, un berenador on els visitants es poden cuinar a la brasa la carn en unes torradores de carbó, lavabos, els estanys de Ses Fonts d’es Ratxó on qui ho desitgi es pot banyar com si fos una piscina, un espai d’esports d’aventura amb monitors i un petit zoològic infantil d’animals domèstics que es poden acariciar. Al migdia acostuma a fer-se una exhibició d’aus rapinyaires.
L’espectacularitat de les vistes panoràmiques i la bellesa i alhora l’entreteniment que ofereix el parc convida a estar-s’hi moltes hores, però per a evitar que se’ns fes fosc decidírem de marxar, no pas sense visitar els municipis que ens podíem trobar de camí a Palma.
Sense baixar de l’automòbil varem passar pels nuclis de Puigpunyent, Galilea i Es Capdellà. El primer, malgrat tenir un terme municipal relativament gran, es presenta com un petit casc urbà desenvolupat al llarg de la carretera principal. Tant sols disposa de dues barriades i una població al voltant dels 1100 habitants. Aquí el patrimoni local és escàs i trobem tant sols l’església de l’Assumpció de la Mare de Déu, que data del segle XVIII. La resta del patrimoni es troba als afores i repartit per tot el terme municipal, i esdevé especialment d’una gran riquesa, format per pous públics, fonts de mina, sèquies, aljubs (dipòsits d’obra) d’aigua, molins d’aigua, molins fariners i diverses marjades o bancals (terrasses amb murs de pedra seca construïts a les muntanyes per a poder-hi conrear). Una entitat local menor que pertany al mateix Puigpunyent és Galilea, formada a partir d’un grup de cases disseminades relativament properes entre sí, amb poc més de 300 habitants. Com a patrimoni destaca la seva església neoclàssica i l’única casa de neu de tot Mallorca construïda a dins d’un nucli urbà.
Abans d’arribar a Calvià, trobem a dins del seu terme municipal l’entitat local menor d’Es Capdellà, amb poc més de 900 habitants i que actualment esdevé un conjunt residencial on hi conviuen una vuitantena de colònies estrangeres, sobretot d’anglesos i alemanys. Afortunadament, l’arquitectura d’aquestes cases de primera i de segona residència s’ha fet respectant i imitant l’estil antic de les primeres cases del poble, la qual cosa no suposa un impacte visual negatiu perquè es troben integrades. Es tracta d’un indret caracteritzat per la gran sensació de calma i tranquil•litat que es respira.
Finalment varem arribar a la vila de Calvià, que compta amb uns 2400 habitants, una xifra que ascendeix als 51.000 si sumem les localitats menors de tot el seu terme municipal, que el converteix així en el segon municipi més habitat de Mallorca després de Palma. Té una superfície de 145 quilòmetres quadrats i un total de 26 platges. Hi ha força població estrangera, que actualment supera els 18.000 habitants i representa més del 35% de la població. Es creu que la seva denominació prové del llatí calvianum, derivat del nom propi Calvius, o bé de la paraula caluus, que significa cremar o estar calent, degut a què es va edificar sobre uns terrenys àrids escassos de vegetació. L’esdeveniment històric més representatiu de la seva història i que va marcar la formació de les seves cultures i tradicions locals va ser el desembarcament a Santa Ponça del rei Jaume I el Conqueridor, el 10 de setembre del 1229, per a conquerir l’illa i expulsar els musulmans que la posseïen des de l’any 903. Actualment el turisme és la principal font de riquesa del municipi, i la seva infraestructura és considerada una de les més importants d’Europa. Existeix una amplia oferta hotelera i de serveis complementaris esportius i d’oci. De Calvià Vila destacaríem com a principals llocs d’interès l’església de Sant Joan Baptista que data de l’any 1604 i l’antiga Casa Consistorial. Fora d’aquest nucli urbà el patrimoni és molt superior, i trobem torres militars costeres de defensa, ermites, antigues cases o possessions, molins, conduccions d’aigua i jaciments arqueològics, tots ells repartits per les diverses entitats locals menors que conformen el seu terme municipal. Si es disposa de temps mereix la pena fer un tomb i observar tots aquests indrets.
Sortint de Calvià, varem tornar novament cap a Palma. A l’endemà ens esperava una nova excursió per la serra de Tramuntana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario