¿Quina Diagonal volem?

MANIFESTACIÓ "DIAGONAL PER A TOTHOM". Font: www.tramvia.org

Darrerament es debat al voltant de la reforma de l’avinguda Diagonal de Barcelona. El projecte pretén una reforma d’aquesta via entre la plaça de Francesc Macià i la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, amb el propòsit de prioritzar el vianant i el transport públic per damunt del cotxe. En definitiva, es vol humanitzar i democratitzar l’espai d’aquest passeig. Malgrat que ara se’n parla i aviat es procedirà a fer una consulta popular, la idea no ve d’ara sinó de més lluny, de l’any 1989, arrel de la proposta de fer passar el tramvia pel llarg de l’avinguda, i que uniria les actuals xarxes del Trambaix amb la del Trambesòs.
Es plantegen tres opcions. L’opció A seria la transformació en un bulevard, amb amples voreres laterals i calçades laterals per als automòbils més un espai central dedicat al transport públic (tramvia i autobusos) i a les bicicletes. L’opció B seria la implantació d’una rambla central, idèntica a l’existent entre la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer i Diagonal-Mar. En els laterals circularien els automòbils, el transport públic (tramvia i autobusos) i les bicicletes. Finalment, l’opció C, consistiria en no efectuar cap mena de reforma i deixar l’avinguda Diagonal tal i com està ara, renunciant fins i tot a la implantació del controvertit tramvia.

OPCIÓ A: BULEVARDS. Font: El Periódico de Catalunya (19/03/2010)

Aleshores, quina seria l’opció més idònia a triar? No es tracta d’un plantejament fàcil. Ara bé, és necessari que la xarxa de tramvia s’estengui per la ciutat i arraconar prejudicis, que no són altra cosa més que tòpics deguts al desconeixement d’aquest mitjà de transport. No es tracta, tampoc, de criminalitzar ni de titllar d’ignorants als qui s’oposen, doncs és també una opció nat democràtica i legítima com les altres. Tant sols m’interessa plantejar un punt de vista, coincident amb els criteris de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (www.laptp.org). Aquesta entitat, fa pocs anys, va editar un decàleg pel qual calia “canviar el xip” en favor del tramvia, i crec que és perfectament aplicable al cas de l’avinguda Diagonal. Els punts a favor que van elaborar són:
1. Rapidesa. Bona velocitat comercial al anar per plataforma reservada i major cobertura territorial al efectuar més parades que el metro, que són més accessibles al trobar-se al carrer.
2. Democratització de l’espai públic, degut a què l’automòbil perdria la seva hegemonia en benefici de la ciutadania.
3. Rendibilització de l’espai. Així, per exemple, l’espai que ocupen 174 cotxes equival a 3 autobusos, que equival a un sol comboi de tramvia. És a dir, que no resta capacitat de transport.
4. Més seguretat, gràcies a la plataforma reservada, a la prioritat semafòrica i al poc espai que requereix per a frenar. Actualment es diu que els automòbils són cada vegada més ecològics i, qui sap si en un futur no gaire llunyà, deixaran de contaminar al no consumir combustibles derivats del petroli. Això seria una bona notícia de cara a contribuir a un món més net, però encara que s’arribés a aquesta fita, el cotxe continuarà essent insegur i contribuirà als col·lapses circulatoris, perquè només es resol una part del problema, no tot.
5. És independent al col·lapse. La xarxa d’autobusos és insuficient i pot arribar a autosaturar-se si es proposa com a únic mitjà per a reduir el trànsit d’automòbils. el reforç dels serveis és limitat. El cotxe privat és el responsable del seu propi col·lapse. Sovint, es parla de què manquen aparcaments i més carrers a Barcelona, doncs jo dic que sobren cotxes i que cal reforçar el transport públic. Així, per exemple, si per anar d’un punt A a un punt B qualsevol del territori es pot accedir còmodament amb transport públic, aleshores, per què s’ha d’agafar el cotxe?
6. Accessibilitat de persones de mobilitat reduïda i de bicicletes i cotxets.
7. Més ecològic, degut al seu alt rendiment energètic, al seu baix consum i a l’ús d’energies netes.
8. Més econòmic, en quant a construcció i manteniment.
9. Integrable urbanísticament i, a més, contribueix a la regeneració urbana d’espais degradats.
10. I és amic del vianant, perquè la seva convivència és fàcil, tal i com ho demostren els centenars de casos de ciutats europees. Resulta molt trist que en el nostre país volem ser més europeus que ningú, però mentre a l’estranger, quan es fa un projecte urbanístic la gent pregunta “per on passarà el transport públic?”, aquí encara ens preguntem en primer lloc “per on passarà el meu cotxe i on podré aparcar?”. I això és molt trist.

OPCIÓ B: RAMBLA. Font: El Periódico de Catalunya (19/03/2010)

Actualment l’avinguda Diagonal ha deixat d’ésser una via ràpida perquè aquesta funció la fan les Rondes. L’opció del metro o dels FGC és molt cara i les parades tindrien una equidistància superior a la del tramvia, impedint una acurada cobertura territorial. El tramvia, en canvi, té una capacitat de captació d’usuaris superior al metro a la vegada que atorga més espai al vianant i al transport públic.
Per tant, considero que el tramvia és imprescindible que hi sigui present i uneixi les dues xarxes actuals del Trambaix i el Trambesòs. No sóc, en canvi, partidari de suprimir o reduir els serveis d’autobús, ja que es un mitjà complementari indispensable que pot conviure perfectament amb el tramvia perquè desenvolupa unes funcions urbanes diferents. No es tracta de transvasar clients de l’autobús al tramvia, sinó de transvasar usuaris del cotxe al transport públic. Es parla de què el districte de l’Eixample haurà d’absorbir un gran volum d’automòbils que deixaran de circular per l’avinguda Diagonal. Doncs bé, enfront aquesta onada automobilística que tant amenaça la tranquil·litat de molts veïns, la solució passa per millorar la xarxa de transport públic per l’Eixample, amb una bona xarxa d’autobusos que disposin d’òptims carrils-bus per a la seva fluïdesa, així com prioritat semafòrica. Fins i tot, no s’hauria de descartar la possibilitat de crear nous serveis, alguns dels quals podrien esdevenir línies exprés, amb uns recorreguts en funció de la mobilitat regular de la xarxa d’automòbils. En resum, tota la xarxa de transport públic, malgrat les seves pròpies funcions, és complementària, i per tant tota la força no pot recaure exclusivament en el tramvia. Si l’autobús al seu pas per l’Eixample no es reforça ni es millora, poca cosa es podrà aconseguir. Cal evitar intervals de pas superiors als 10 minuts o més i les llargues esperes a les parades, i a les hores punta és necessari arribar a intervals de cada 5 minuts o menys, de manera que si una persona perd un autobús, tingui la tranquil·litat i la certesa que ben aviat n’arribarà un altre sense haver de témer a fer una llarga espera i a patir les massificacions de gent per vehicle que això comporta.

OPCIÓ C: SENSE REFORMAR. Font: El Periódico de Catalunya (19/03/2010)

Pel que fa a les opcions A, B i C, us diré que descartaria la C perquè optar a no fer res seria una molt mala i trista notícia, i per això em debatré entre les altres dues. L’opció A seria una votació amb el cap, al meu parer la més racional per les facilitats que donaria als vianants, als cotxes, al tramvia, a l’autobús i a les bicicletes, que tindrien una compatibilitat absoluta al llar de l’avinguda Diagonal. L’opció B seria una votació amb el cor, per la tradició que representaria tenir una rambla, la qual seria la més llarga de Barcelona i, possiblement, del món.
Però finalment, el meu vot serà per l’opció A. Tal i com argumenta l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, el tramvia tindria un espai més dimensionat, l’autobús disposaria d’un espai reservat i d’elevades freqüències de pas, i les bicicletes podrien circular de manera protegida i aïllada sense interferir als vianants com ara passa. A més, un bulevard sempre resultaria més segur i confortable que no pas una rambla que es trobaria rodejada de trànsit a banda i banda. En definitiva, tots els elements (vianants, transport públic, bicicletes i automòbils) estarien protegits i segurs sense que uns interferissin sobre els altres. Això també facilitaria l’optimització de l’automòbil per al veïnat i el comerç, tot dedicant les calçades a la circulació i a espais destinats per als taxis i a zones de càrrega i descàrrega. A més de tractar-se d’una operació menys difícil i costosa, també contribuiria a salvar la majoria dels arbres de l’avinguda.
Ara només cal esperar l’obertura de la consulta i anar a votar.