Un any més, hem arribat al 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, també coneguda com el Dia del Llibre i de la Rosa. Malgrat que a Catalunya no és una data festiva però sí de festivitat popular, té un arrelament força antic al nostre territori. La tradició s’inicià a mitjans del segle XV, essent Sant Jordi el patró dels cavallers, amb motiu dels serveis que Pere I d’Aragó va prestar al rei en una batalla de l’any 1096 contra els musulmans. En agraïment, el rei l’anomenà patró de la cavalleria i la noblesa. La Creu de Sant Jordi es convertí en el primer emblema de la Generalitat de Catalunya, i també apareix en l’escut de Barcelona.
Més endavant, la festivitat de Sant Jordi es convertí en la festa dels enamorats, doncs la tradició deia que l’home havia de regalar a la dona una rosa, costum que es creu també d’origen medieval. Altres versions atribueixen aquesta pràctica amb la Fira de Roses o dels Enamorats que tenia lloc a Barcelona durant l’estiu. És un fet constatat que en aquella època es repartien roses a les dones que assistien a la misa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, el 23 d’abril. La rosa anava acompanyada d’una senyera i una espiga de blat. Si el color vermell era símbol de passió, la senyera simbolitzava el patró de Catalunya i l’espiga de blat, la fertilitat.
Posteriorment, s’afegí la tradició de regalar un llibre a l’home, però després es generalitzà a tots dos sexes. L’any 1996, la UNESCO va declarar el 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre.
Més endavant, la festivitat de Sant Jordi es convertí en la festa dels enamorats, doncs la tradició deia que l’home havia de regalar a la dona una rosa, costum que es creu també d’origen medieval. Altres versions atribueixen aquesta pràctica amb la Fira de Roses o dels Enamorats que tenia lloc a Barcelona durant l’estiu. És un fet constatat que en aquella època es repartien roses a les dones que assistien a la misa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, el 23 d’abril. La rosa anava acompanyada d’una senyera i una espiga de blat. Si el color vermell era símbol de passió, la senyera simbolitzava el patró de Catalunya i l’espiga de blat, la fertilitat.
Posteriorment, s’afegí la tradició de regalar un llibre a l’home, però després es generalitzà a tots dos sexes. L’any 1996, la UNESCO va declarar el 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre.
Des de fa molts i molts anys, i arribats als nostres dies, la Diada de Sant Jordi també té una component reivindicativa com a element de la cultura catalana. És típic veure penjada pels balcons i finestres de les cases una senyera.
Històricament, a nivell mundial, Sant Jordi commemora la mort del sant i màrtir Jordi de Capadòcia, ocorreguda el 23 d’abril de 303. És a partir del segle IX quan es va difondre la llegenda del Sant Jordi, el qual, muntat amb el seu cavall, va matar al drac i va salvar al poble i la princesa de les urpes i el foc d'aquella bèstia. És una història forjada a partir de la barreja de cultures europees i asiàtiques que narraven relats similars, des d'Anglaterra fins el Japó. Aquest personatge és patró de països com Anglaterra, Geòrgia, Etiòpia, Bulgaria i Portugal. Al nostre país, ho és també, a més de Catalunya, de l’Aragó i de municipis com Càceres i Alcoi, entre d’altres.
Per tota la història i cultura que té la festivitat Sant Jordi no només a Catalunya sinó també arreu del món, mereix la pena de conservar-la i deixar-la pedre, perquè són d'aquelles tradicions universals que, com el Nadal, han aconseguit la unió, la conciliació i la concòrdia de totes les persones i cultures del món.
Històricament, a nivell mundial, Sant Jordi commemora la mort del sant i màrtir Jordi de Capadòcia, ocorreguda el 23 d’abril de 303. És a partir del segle IX quan es va difondre la llegenda del Sant Jordi, el qual, muntat amb el seu cavall, va matar al drac i va salvar al poble i la princesa de les urpes i el foc d'aquella bèstia. És una història forjada a partir de la barreja de cultures europees i asiàtiques que narraven relats similars, des d'Anglaterra fins el Japó. Aquest personatge és patró de països com Anglaterra, Geòrgia, Etiòpia, Bulgaria i Portugal. Al nostre país, ho és també, a més de Catalunya, de l’Aragó i de municipis com Càceres i Alcoi, entre d’altres.
Per tota la història i cultura que té la festivitat Sant Jordi no només a Catalunya sinó també arreu del món, mereix la pena de conservar-la i deixar-la pedre, perquè són d'aquelles tradicions universals que, com el Nadal, han aconseguit la unió, la conciliació i la concòrdia de totes les persones i cultures del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario