sábado, 27 de septiembre de 2014

Pregó de la Festa Major de Verdum 2014


Amics i amigues de Verdum:


Bona nit a tothom. Son anys que els veïns i veïnes d’aquest barri es congreguen a celebrar molt més que una festa. De fet, cada any es celebra la vostra existència com a barri, com a comunitat i com a conjunt de persones que han donat vida i identitat a un indret que el coneixem com a Verdum, un territori fill de Sant Andreu de Palomar i de la serra de Collserola, que ara és el cor de Nou Barris i el barri més representatiu del districte.
Aquesta festa la celebreu sobre un espai on abans de la diversió, abans de l’alegria, abans de la xerinola, abans de la música, abans de les danses, abans de les cercaviles i abans de que hi hagués un barri, l'ocupaven camps de vinyes d'on s'hi obtenia un bon vi. El bon vi es produí d'un bon raïm. El bon raïm nasqué d'una bona terra fèrtil. Cap a la bona terra fèrtil hi vingué bona gent. La bona gent hi creà un bon barri. Del bon barri sorgí Verdum. I de Verdum, va néixer un referent per Barcelona i més enllà de les nostres fronteres.


El nom del barri fa homenatge a una batalla, i és molt adient perquè fa honor al què vosaltres sou: un indret de gent batalladora que ha deixat un llarg rastre de lluites encaminades a millorar la vostra vida. Ara fa gairebé 90 anys, quan tot això eren casetes de planta baixa i carrers sense asfaltar, ja van començar les vostres lluites, aquelles que iniciaren els vostres avantpassats.
Foren aquelles lluites per aconseguir escoles, perquè no volíeu una societat analfabeta.
Foren aquelles lluites per millorar la qualitat de vida dels habitants dels blocs de l'Obra Sindical del Hogar, perquè no volíeu viure entre rates i humitats.
Foren aquelles lluites per demanar la remodelació de les Cases del Governador, perquè no volíeu renunciar a viure dignament.
Foren aquelles lluites per cobrir el II Cinturó, perquè no volíeu una autopista que dividís a barris i a persones.
Foren aquelles lluites contra la planta asfàltica i en favor de l'ateneu popular, perquè no volíeu que contaminessin les vostres vides.
Foren aquelles lluites per fer arribar l'autobús i els segrestos de la línia 11, perquè no volíeu quedar-vos aïllats.
Foren aquelles lluites pels semàfors, perquè no volíeu un barri perillós de caminar.
Foren aquelles lluites per urbanitzar els carrers i aconseguir jardins i places, perquè no volíeu continuar trepitjant fang i pedres.
Foren aquelles lluites amb les quals vareu aconseguir que aquest districte es digués Nou Barris, perquè no volíeu perdre la vostra identitat.
Foren aquelles lluites que ens fan recordar que aquest barri és obra vostra, perquè voleu fer saber amb veu alta i clara que Verdum existeix.


Verdum ha estat i és terra d'artistes. En una torre hi visqué un tal Charlot, un torero còmic creador de les xarlotades i que tantes coses va fer per aquest barri. També ha estat el bressol de l'entranyable Morucha, actriu i ballarina que va enamorar a tota una generació; l'espai on l'actor de cinema Secun de la Rosa es va criar; el paisatge que l'excel•lent fotògraf i artista polifacètic Ginés Cuesta va retratar com mai ningú no ho ha fet mai; el lloc de residència de l'actor de cinema Pedro Lanzas; i el barri que va fer créixer al José Martín, un escultor únic al món que va ser capaç de deixar bocabadat al mateix Salvador Dalí.
Altres personatges també van deixar la seva empremta a Verdum, com en Mossèn Juncà de la parròquia de Sant Sebastià, fent obra social en uns anys molt difícils quan el poble no era escoltat i estava obligat a callar i obeir; la Trinidad Gallego, atenent a la gent malalta del barri a totes hores i quan més ho necessitava; la Maria Antònia Canals, que a l'escola Ton i Guida va implantar un model educatiu modern i innovador en temps d'adoctrinament i cops de regla; i en Manuel Murcia, home carismàtic i amb especial sensibilitat per defensar els drets de la gent més desfavorida i de les classes treballadores.


Verdum ha estat i és terra d'acollida, on homes i dones de tota procedència han aixecat aquest barri. Ha estat i és espai d'enteniment, de germanor i de concòrdia fins el punt d'haver fet de la diversitat una riquesa inigualable que heu estat capaços de fomentar a través de totes les associacions i entitats del barri, sempre obertes i participatives.
Vosaltres sou un exemple de democràcia real perquè heu aconseguit imposar allò que els veïns i veïnes han volgut decidir per millorar la seva vida. Malgrat els episodis de misèria, fam i repressió que durant una època vareu patir, finalment les batalles les heu guanyat la gent. Per tant, podeu sentir-vos orgullosos al saber que cada vegada que sortiu al carrer, tot allò de nou i de bo del vostre barri és una realitat gràcies a la vostra voluntat, al vostre esforç, a la vostra constància, al vostre humil granet de sorra i perquè creieu en vosaltres mateixos.


Amb aquest record de tants anys de lluites veïnals, amb aquesta reivindicació de les persones com a forjadores dia a dia de la història, com a homenatge a vosaltres, com a historiador de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris que sóc jo, d’una entitat popular que vol més que mai recollir, preservar i difondre la memòria històrica local, i que necessita de tots vosaltres, desitjar-vos a tothom que passeu unes felices, entranyables i màgiques festes majors perquè això és un premi als vostres anys d’esforços.


Verdunencs, verdunenques: Verdum existeix, a gaudir de la festa i visca el barri de Verdum!!!



Ricard Fernández Valentí
Verdum (Nou Barris, Barcelona), 26 de setembre del 2014


viernes, 19 de septiembre de 2014

Texas Multicinemes, o la resurrección y modernización del cine de barrio

Foto: Arxiu Pere Francesch (La Vanguardia)

Tras recibir últimamente malas noticias relativas al cierre de salas cinematográficas, resulta un respiro de aire fresco obtener una buena nueva como es la reapertura de un cine que, además, recupera su antiguo nombre y su antigua función de barrio con programas de reestreno. Ello más bien resulta casi un milagro en estos tiempos de crisis y teniendo en cuenta los gustos actuales de los consumidores. Gracias a la iniciativa del director de cine y empresario Ventura Pons, el heredero del antiguo cine Texas, los multicines Lauren Gràcia han resucitado. Tras una pequeña remodelación, el 18 de septiembre de este año abren los Texas Multicinemes, cuatro salas que a un módico precio de 3 euros ofrecerán cada una película de reposición. Es decir, será un cine de reestreno como los de barrio que, a diferencia de los de antaño, no incluirá un programa doble ni los célebres cortes de metraje que hacían para ajustar los filmes a los horarios establecidos. Otra particularidad es que las películas se ofrecerán en versión original subtitulada en catalán. En definitiva, Ventura Pons ha apostado por resucitar y adaptar el clásico cine de barrio a las necesidades del siglo XXI. Ello es muy positivo, ya que dinamizará esa zona del barrio, además de significar la recuperación de un equipamiento cultural que ha escrito una etapa significativa de la historia de la antigua villa de Gràcia y que ha formado parte de la vida de muchas generaciones de personas.

Foto: Arxiu Joan Munsó Cabús (Els cinemes de Barcelona)

Muy pocos saben que el Texas nació como cine Bailén, el cual no debe confundirse con el otro cine Bailén (1974-1999) situado unos metros más abajo de aquél. Hacia el año 1911, en el número 205 de la calle de Bailén esquina con la calle de Igualada abrió dicha sala de cine, cuya dirección y propiedad iban a cargo del empresario Francisco Pérez. El interior de la sala se describía en aquella época como "una verdadera monada; limpio, cómodo y confortable". La decoración de la platea fue a cargo de un joven artista llamado Julio Codda, un pintor escenógrafo de origen italiano conocido por haber buenos decorados de la casa Itala, de Turín.
A partir de 1932, ya en los inicios del sonoro, el cine pasó a manos de la empresa Delícias, del señor Francesc Benagues. Al estallar la Guerra Civil, algunas fuentes aseguran que la sala cerró sus puertas en 1938 y acogió unos comedores infantiles. Luego cerró y permaneció abandonada durante los primeros años de la posguerra hasta que el empresario José Lecumberri de la Fuente decidió adquirirla y reabrirla, previa reforma y acondicionamiento.

Foto: Arxiu Joan Munsó Cabús (Els cinemes de Barcelona)

Así, el Bailén rebautizado como cine Texas fue reinaugurado como local de reestreno el 11 de septiembre de 1947. Posiblemente la nueva denominación se debió a una evocación por el género del western. Constaba de una entrada con tres taquillas y un pequeño  vestíbulo que incluía un bar y los servicios. Al fondo había la platea con capacidad para 660 localidades. El primer programa doble con que se estrenó nuevamente la sala de proyecciones fue una versión de Cantinflas de "Los tres mosqueteros" y "Los malechores de Carsin". La exhibición de ambas películas tuvo la particularidad de tener carácter benéfico para las víctimas de unas explosiones de cargas y minas subacuáticas en las atarazanas del puerto de Cádiz, debido a un accidente provocado por el exceso de calor.
Desde sus inicios fue una sala de carácter familiar, siendo sus principales usuarios los vecinos de barrio de Gràcia y del Camp d'en Grassot, además de algunos residentes del Eixample. El tipo de películas ofrecidas siempre fueron acordes al perfil de la clientela, es decir, aptas para todos los públicos. Lecumberri se responsabilizó de la explotación del cine hasta que en 1952 lo sustituyó Carles Creixell Cos, el cual mejoró las instalaciones al año siguiente con la adquisición de un nuevo proyector con el que se exhibió en 3D la película "Los crímenes del museo de cera", entonces una gran novedad para la época. Creixell gestionó el Texas hasta 1975 y reemplazado tras jubilarse por José María Marín Echenagusia. Este último se encargó de que el cine subsistiera hasta su cierre derivado del declive de las salas de reestreno y el apogeo de los multicines de estreno. Ello sucedió el 9 de julio de 1995. Fue entonces cuando el empresario Antoni Llorens de la cadena Lauren Films adquirió la sala para reconvertirla en una multisala de cuatro salas, cuyo aforo se mantuvo prácticamente igual, para 674 localidades, siendo de 110 butacas la sala más pequeña y de 235 la de mayor capacidad.

Foto: Archivo Glòria Solsona (El Periódico)

El 27 de julio de 1996 el Texas reabrió como Lauren Gràcia Multicinemes, con la proyección de las películas "Hombres, hombres, hombres", "Denise te llama", "Un loco a domicilio" y "Misión imposible". Todas las salas disponían de sistema de sonido Dolby Digital Surround-ex, acceso a personas con movilidad reducida, asientos especiales para niños y sesiones numeradas. A modo de curiosidad, remarcar que fue una de las pocas salas de exhibición de Barcelona donde a menudo se ofrecían versiones dobladas al catalán de las películas.
Lo más positivo que tuvo la conversión de la antigua sala en unos modernos multicines es que a pesar de ello fue capaz de mantener el ambiente familiar y el típico clima o "caliu" de cine de barrio, algo que en los otros cines de Barcelona no ha sucedido. No tuve el placer de conocer el Texas porque eran tiempos en los que yo disponía de cines en mi propio barrio. Solo lo conocí en su etapa como Lauren Gràcia. Inicialmente solía ir muchos fines de semana, especialmente los domingos por la tarde con mi amigo Carles (antiguo compañero de la universidad) a ver los principales estrenos. El cine todavía no era tan caro e ir con más frecuencia era posible, incluso acompañar el disfrute de la película con unas palomitas y una Coca-Cola como cuando éramos niños. Se respiraba un ambiente familiar y agradable alejado de las molestias ocasionadas por grupos incívicos dedicados a hablar y dar patadas en las butacas durante la proyección. Luego, al salir del cine, aprovechaba para pasear por el barrio de Gràcia, siempre alegre y con vida social y comercial incluso los domingos y días festivos. Tras el cierre acaecido el 22 de agosto de 2013 terminó esta tradición. Ahora podré recuperarla.

Foto: Toni Ferragut (El País)

Tras la resurrección del Texas, el barrio de Gràcia es quien lidera la mayor oferta cinematográfica de Barcelona en cuanto a variedad de películas se refiere y a número de salas de exhibición. Así, pues, dispone de salas de estreno de cintas comerciales gracias a la presencia del Bosque Multicines; salas de arte y ensayo representadas en este caso por los míticos multicines Verdi y Verdi Park; salas de repertorio como es el clásico Cinemes Girona, heredero del antiguo cine Moderno; y ahora salas de reestreno con el recientemente abierto Texas Multicinemes. A todo ello debe remarcarse que el barrio de Gràcia es también el único de Barcelona que ha sido capaz de recuperar sus cines tras su cierre y evitar su transformación en un supermercado. Otros barrios de la ciudad deberían tomar el mismo ejemplo como una manera de defender la cultura.