El tren em va deixar a Caldes de Malavella, l’antiga Aquae Calidae romana, indret popularment conegut per les seves termes romanes perfectament conservades, per la font de la mina coneguda com a Raig d’en Mel (l’aigua de la qual brolla a 60º) i pels balnearis de Prats i de Vichy Catalán, essent aquest darrer el més famós, l’edifici del qual és d’estil neomudéjar.
A 20 minuts en cotxe tot travessant boscos i camps s’arriba al municipi de Llagostera, de poc més de 7.000 habitants i on es respira un ambient de força tranquil·litat. Conserva un nucli antic molt bonic gràcies a què la majoria de les antigues façanes de les cases han estat rehabilitades i no enderrocades. Aquesta zona històrica es troba erigida sobre una muntanya, d’aquí que molts carrers tinguin pendents. A la part més alta hi ha l’església i el campanar de Sant Feliu, del segle XVIII, i les runes de les torres i de part de la muralla del castell medieval, des d’on es poden contemplar unes magnífiques vistes de la comarca del Gironès i d’una part del Prepirineu català.Altres dos elements que he pogut visitar durant la meva breu estança és l’antiga estació del “carrilet” de Girona a Sant Feliu de Guíxols i el Casino Llagosterenc. El primer el formen l’edifici de l’estació i de serveis i la base de l’antic dipòsit d’aigua per a les locomotores de vapor. Aquesta antiga línia de ferrocarril de via estreta, va ser inaugurada el 30 de juny de 1892 i clausurada l’11 d’abril de 1969. El pare del Josep Maria, en Josep, recorda de ben jovenet haver agafat el “carrilet”, amb locomotora de vapor i cotxes de fusta. Trigava una hora a fer tot el seu recorregut. Actualment l’antic traçat s’ha reconvertit en una “via verda” apte per a ciclistes i senderistes i s’han rehabilitat les estacions i els ponts metàl·lics.
Més enllà, el municipi s’estén gràcies a la proliferació de noves urbanitzacions construïdes en els darrers anys.Sortint del terme municipal de Llagostera vaig fer camí cap a la Costa Brava. La manera més ràpida per accedir-hi és a través de l’autovia C31, doncs les carreteres convencionals no són gaire bones i es caracteritzen per ésser extremadament sinuoses, és a dir, gens recomanables per aquelles persones que es maregen amb facilitat. En direcció a Santa Cristina d’Aro, a la dreta, podem contemplar els boscos del massís de les Cadiretes, i a l’esquerra, l’extensió de la serra de les Gavarres. Entremig, també hi ha diversos camps de conreus i masies, algunes de les quals han estat reconvertides en restaurants.
Entre d’altres, són molt recomanables els plats de paella marinera, arròs negre de l’Empordà, sopa de pescadors, anxoves de l’Escala amb pa amb tomàquet, musclos al vapor, gambes de Palamós, arròs caldós amb peix i marisc, arròs caldós amb bogavant, rap a la planxa, sípia a la planxa i lubina. Naturalment, no em vaig estar de provar la majoria.
Pel que fa a l’interior, vaig estar fugaçment per Palafrugell i La Bisbal de l’Empordà. El primer, amb més de 21.000 habitants, és famós per la seva excel·lent tradició gastronòmica, i disposa de llocs d’interès com el Museu del Suro, la Fundació Josep Pla, l’Espai d’Art Contemporani Can Mario, el Centre Fraternal, la torre de Can Mario i el safareig del carrer Ample. El segon, amb una població de poc més de 10.000 habitants, és conegut per la seva tradició industrial de terrissa i ceràmica. Els carrers de la zona central estan plens de botigues especialitzades en productes de terracota i antiguitats. Llocs d’interès són el Museu de la Terracota, el Castell Palau dels Bisbes de Girona i la muralla del pati d’armes, el carrer del Call, les esglésies de Santa Maria, de la Pietat i dels Dolors, les Escoles Públiques, la Volta de la Mel, el Portal de la Riera i el Pont Vell. Destacar que hi ha un magnífic conjunt de cases adossades que formen unes voltes sota les quals et pots passejar, i que en bellesa i dimensions res tenen a envejar als Porxos d’en Xifré del passeig d’Isabel II de Barcelona.I encara tinc molts racons de la Costa Brava pendents per visitar, així com la possibilitat d’aprofundir encara més per tots aquests llocs que he visitat, però això ho deixo per a un proper capítol.