La Nit de Reis. Una nit màgica. Una nit de somni. Una nit d’il·lusió. Una nit de fantasia. Una nit d’alegria. Una nit de desitjos. Una nit de moltes coses. Un any més, gaudint de la cavalcada. Els Reis. Sempre els Reis. Que venen els Reis!!!
El rei Melcior, sempre tant ros i tant blanc, irradiant tanta llum. El rei Gaspar, el rei morè, que tant poc l’escullen els infants com a favorit però que allí està encantador. I el rei Baltasar, el negre, l’exòtic i el favorit de la meva infantesa. Allí hi són, els tres Reis Mags d’Orient.
Els recordo de molt petit. Proper al Nadal veia pels carrers instal·lades les casetes on havia un Rei al qual et podies apropar a fer-li un petó, a dir-li quines joguines volies i a fer-te una foto amb ell. En veia més de tres, però com que eren mags deduïa que senzillament es podien multiplicar per arreu del món i agafar diferents formes segons convingués. I el dubte de seguida estava resolt. Fins i tot, me’n recordo en els antics magatzems Sears de l’avinguda Meridiana (ara Hipercor) d’un tal rei Melgasar, una mena de barreja dels tres. Per a mi no era altra que el cap dels altres tres reis. Un altra dubte infantil resolt. La fantasia al poder.
Amb el pas dels anys, malauradament, la tradició dels estands de Reis Mags als carrers es va anar perdent. Per sort, les cavalcades encara continuen.
Les primeres cavalcades que recordo eren les del meu barri. No podien ésser més rudimentàries. Possiblement, la cavalcada de Reis del Congrés ha estat la més freaki de Barcelona. De moment, no n’he coneguda cap altra que l’hagi superat. Organitzada per la Cadena els Tigres, anava encapçalada per una colla de timbalers i al darrera unes carrosses que no eren altra cosa que uns models Buggies de la marca Citroën però descapotables. Acompanyaven una colla de nens i nenes disfressats de tigres amb un vestit de cremallera de ratlles, i en particular al rei Baltasar se li notava amb els ulls embenats que era un home blanc amb la cara embetumada. Que les criatures no eren tontes!!! La resta de la comparsa amb ballarins i correfocs animaven la festa. Records divertits i entranyables. Actualment, es fa amb més mitjans, doncs ara ja disposen d’unes carrosses més sofisticades i un rei negre de veritat.
En contrast amb l’anterior, la més espectacular és, sens dubte, la general de Barcelona. La primera vegada que la vaig veure va ser amb el meu germà a casa de la Margarita i el Paco. Ella era la filla d’uns veïns del costat. Tenien tres nenes (la Marga, l’Eva i la Maripí) i un nen (el Francesc). Aleshores jo deuria tenir uns set o vuit anys. Recordo que tots plegats varem sortir al balcó que donava al carrer de Sepúlveda, i des de ben alt (seria un cinquè pis) varem veure desfilar tota la llarga comparsa.
La cavalcada general també la veig contemplar durant alguns anys jo i el meu germà acompanyats del meu pare. Anàvem amb metro o autobús fins a Colom i, des d’allà, amb el meu pare que acabava de sortir de treballar de la fàbrica, ens reuníem amb l’Àngel (un company de feina) i el seu fill, i tots plegats agafàvem una Golondrina del port que ens portava a un punt de l’escullera des d’on es llençaven focs artificials. Després tornàvem a port i esperàvem l’arribada dels Reis Mags. Finalment, entre una gran multitud de gent, veiem desfilar la clàssica cavalcada.
Al llarg dels anys, i fins l’actualitat, mai no he deixat de veure les cavalcades. Altres que he vist força interessants han estat la de Sant Andreu, la de Nou Barris i la de Badalona, que de fet no tenen gaire a envejar a la clàssica del centre de Barcelona.
La cavalcada de Barcelona sempre efectua el mateix recorregut. Surt del parc de la Ciutadella, i continua per l’avinguda del Marquès de l’Argentera, Pla del Palau, passeig d’Isabel II, plaça d’Antonio López, Via Laietana, Fontanella, plaça de catalunya, Pelai, plaça de la Universitat, ronda de Sant Antoni, Sepúlveda, Vilamarí, Lleida i avinguda de Rius i Taulet. Malgrat que cada any s’introdueixen novetats, alguns elements són fixos, com la Guàrdia Urbana muntada a cavall que encapçala la desfilada, la carrossa de l’estrella, les carrosses dels reis Melcior, Gaspar i Baltasar, i la carrossa del carbó. La resta de carrosses han anat canviant amb el pas dels anys i de mica en mica s’han anat sofisticant arribant a introduir elements multiculturals. En dues ocasions ha pogut participar com a escorta de carrossa i en una altra, muntat en una d’elles, acomplint així el meu somni de formar part d’una nit màgica irrepetible una vegada a l’any. Unes hores en què tens la sensació de què el món és món de veritat. A primera hora de la tarda, una bona estona abans de desfilar has d’estar present al parc de la Ciutadella per a disfressar-te amb un uniforme que, per cert, es subjecta pel cap i es lliga amb una corda que arriba a pressionar tant que sembla que t’estrenyi el cervell. El final de la desfilada en el Palau de Victòria Eugènia de Montjuïc, on t’espera un entrepà, un gotet de brou calentó i un got de xocolata desfeta, idoni per a entrar en calor després d’aguantar el fred del carrer. Descansar després d’una llarga marxa en què no pares de somriure i aprecies l’expressió d’encant i de innocència de la mainada amb una emoció que no pots explicar.
A la cavalcada dels Reis Mags, fins a l’any vinent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario