martes, 21 de julio de 2009

AVUI JA FA UN ANY...

A la meva mare, que no hi ha ni un sol dia que no me'n recordi d'ella.



Quan a la falda et miro de Montjuïc seguida,
m'apar veuret als braços d'Alcides gegantí
que per guardar sa filla del seu costat nascuda
en serra transformant-se s'hagués quedat aquí.




I al veure que traus sempre rocam de ses entranyes

per tos casals, que creixen com arbres amb saó,

apar que diga a l'ona i al cel i a les muntanyes:

Miraula; os de mos ossos, s'és feta gran com jo!



Jacint Verdaguer i Santaló

Oda a Barcelona (fragment)


No hay comentarios: