Pregó de la Festa Major de Verdum 2014

Amics i amigues de Verdum:

Bona nit a tothom. Son anys que els veïns i veïnes d’aquest barri es congreguen a celebrar molt més que una festa. De fet, cada any es celebra la vostra existència com a barri, com a comunitat i com a conjunt de persones que han donat vida i identitat a un indret que el coneixem com a Verdum, un territori fill de Sant Andreu de Palomar i de la serra de Collserola, que ara és el cor de Nou Barris i el barri més representatiu del districte.

Aquesta festa la celebreu sobre un espai on abans de la diversió, abans de l’alegria, abans de la xerinola, abans de la música, abans de les danses, abans de les cercaviles i abans de que hi hagués un barri, l'ocupaven camps de vinyes d'on s'hi obtenia un bon vi. El bon vi es produí d'un bon raïm. El bon raïm nasqué d'una bona terra fèrtil. Cap a la bona terra fèrtil hi vingué bona gent. La bona gent hi creà un bon barri. Del bon barri sorgí Verdum. I de Verdum, va néixer un referent per Barcelona i més enllà de les nostres fronteres.

El nom del barri fa homenatge a una batalla, i és molt adient perquè fa honor al què vosaltres sou: un indret de gent batalladora que ha deixat un llarg rastre de lluites encaminades a millorar la vostra vida. Ara fa gairebé 90 anys, quan tot això eren casetes de planta baixa i carrers sense asfaltar, ja van començar les vostres lluites, aquelles que iniciaren els vostres avantpassats.

Foren aquelles lluites per aconseguir escoles, perquè no volíeu una societat analfabeta.

Foren aquelles lluites per millorar la qualitat de vida dels habitants dels blocs de l'Obra Sindical del Hogar, perquè no volíeu viure entre rates i humitats.

Foren aquelles lluites per demanar la remodelació de les Cases del Governador, perquè no volíeu renunciar a viure dignament.

Foren aquelles lluites per cobrir el II Cinturó, perquè no volíeu una autopista que dividís a barris i a persones.

Foren aquelles lluites contra la planta asfàltica i en favor de l'ateneu popular, perquè no volíeu que contaminessin les vostres vides.

Foren aquelles lluites per fer arribar l'autobús i els segrestos de la línia 11, perquè no volíeu quedar-vos aïllats.

Foren aquelles lluites pels semàfors, perquè no volíeu un barri perillós de caminar.

Foren aquelles lluites per urbanitzar els carrers i aconseguir jardins i places, perquè no volíeu continuar trepitjant fang i pedres.

Foren aquelles lluites amb les quals vareu aconseguir que aquest districte es digués Nou Barris, perquè no volíeu perdre la vostra identitat.

Foren aquelles lluites que ens fan recordar que aquest barri és obra vostra, perquè voleu fer saber amb veu alta i clara que Verdum existeix.

Verdum ha estat i és terra d'artistes. En una torre hi visqué un tal Charlot, un torero còmic creador de les xarlotades i que tantes coses va fer per aquest barri. També ha estat el bressol de l'entranyable Morucha, actriu i ballarina que va enamorar a tota una generació; l'espai on l'actor de cinema Secun de la Rosa es va criar; el paisatge que l'excel•lent fotògraf i artista polifacètic Ginés Cuesta va retratar com mai ningú no ho ha fet mai; el lloc de residència de l'actor de cinema Pedro Lanzas; i el barri que va fer créixer al José Martín, un escultor únic al món que va ser capaç de deixar bocabadat al mateix Salvador Dalí.

Altres personatges també van deixar la seva empremta a Verdum, com en Mossèn Juncà de la parròquia de Sant Sebastià, fent obra social en uns anys molt difícils quan el poble no era escoltat i estava obligat a callar i obeir; la Trinidad Gallego, atenent a la gent malalta del barri a totes hores i quan més ho necessitava; la Maria Antònia Canals, que a l'escola Ton i Guida va implantar un model educatiu modern i innovador en temps d'adoctrinament i cops de regla; i en Manuel Murcia, home carismàtic i amb especial sensibilitat per defensar els drets de la gent més desfavorida i de les classes treballadores.

Verdum ha estat i és terra d'acollida, on homes i dones de tota procedència han aixecat aquest barri. Ha estat i és espai d'enteniment, de germanor i de concòrdia fins el punt d'haver fet de la diversitat una riquesa inigualable que heu estat capaços de fomentar a través de totes les associacions i entitats del barri, sempre obertes i participatives.

Vosaltres sou un exemple de democràcia real perquè heu aconseguit imposar allò que els veïns i veïnes han volgut decidir per millorar la seva vida. Malgrat els episodis de misèria, fam i repressió que durant una època vareu patir, finalment les batalles les heu guanyat la gent. Per tant, podeu sentir-vos orgullosos al saber que cada vegada que sortiu al carrer, tot allò de nou i de bo del vostre barri és una realitat gràcies a la vostra voluntat, al vostre esforç, a la vostra constància, al vostre humil granet de sorra i perquè creieu en vosaltres mateixos.

Amb aquest record de tants anys de lluites veïnals, amb aquesta reivindicació de les persones com a forjadores dia a dia de la història, com a homenatge a vosaltres, com a historiador de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris que sóc jo, d’una entitat popular que vol més que mai recollir, preservar i difondre la memòria històrica local, i que necessita de tots vosaltres, desitjar-vos a tothom que passeu unes felices, entranyables i màgiques festes majors perquè això és un premi als vostres anys d’esforços.

Verdunencs, verdunenques: Verdum existeix, a gaudir de la festa i visca el barri de Verdum!!!

Ricard Fernández Valentí

Verdum (Nou Barris, Barcelona), 26 de setembre del 2014