Viatjar de Palma a Sóller és una de les excursions més boniques i singulars que es poden fer a Mallorca, especialment si s’efectuen amb tren i tramvia. Per als aficionats als ferrocarrils això és tota una festa, alguns d’ells fins i tot s’arriben a passar tot el sant dia sense abaixar-se del tren gaudint com si fossin nens petits.
L’estació terminal del tren de Sóller es troba al xamfrà dels carrers d’Eusebi Estada amb Joan March, al costat de la plaça d’Espanya i el parc de les Estacions, al centre de la ciutat. Malgrat que es pot emprar com a línia regular de passatgers, en realitat es tracta d’un tren turístic que s’ha mantingut gairebé en estat original d’ençà la seva inauguració ara fa gairebé cent anys, tant pel que fa a les estacions com el material mòbil.
Els orígens d’aquest ferrocarril es remuntarien el 5 de novembre de 1905, data de constitució de l’empresa Ferrocarril de Sóller S.A. amb el suport dels habitants de Sóller. Precisament va ser un sollerenc, en Jerònim Estades, diputat provincial i home de negocis, que es va fer ressò de la voluntat dels habitants de la seva ciutat natal de la necessitat d’implantar un sistema ferroviari entre Sóller i Palma. Va encarregar l'estudi d'una línia de ferrocarril que connectés ambdues ciutats a través de Valldemossa i Deià, una concessió sol•licitada a l’any 1893. Malauradament, el projecte va ser desestimat per la seva elevada despesa econòmica. Anys després, el 1903 l'industrial Joan Morell va proposar la construcció d'un ferrocarril directe entre Palma i Sóller sota la serra de Tramuntana a través d'un túnel. Malgrat que inicialment es va desestimar, va ser plantejada pel propi Jerònim Estades qui un any més tard va encarregar la redacció del projecte a l'enginyer Pere Garau. L'estudi es va posar en coneixement públic el 15 de novembre de 1904 a l'Ajuntament de Sóller, rebent el suport dels habitants de la ciutat.
La construcció del ferrocarril va ser encarregada al contractista d'obres Lluís Bovio que va comprar una petita locomotora construïda a Anglaterra per The Falcon Engine & Car Works Ltd.,Loughboroug, fabricada a l'any 1891, i que als seus inicis s'emprava com a tractor de maniobres en el port de Palma de la línia de tramvia que travessava la ciutat. Va ser batejada amb el nom de "Maria Lluïsa" en honor a les seves filles Maria i Lluïsa.
Les obres es van iniciar el 3 de juny de 1907 de forma simultània des de Palma i Sóller. Al cap d'un any es va començar a treballar per la serra d’Alfàbia, que havia de ser travessada per un túnel de 2.856 m que desembocaria a l'altre costat del sinuós coll de Sóller. El 30 de setembre de 1911 va arribar el primer tren d'obres, i el 7 d’octubre següent va ser la locomotora “Maria Lluïsa” l’encarregada d’inaugurar extraoficialment la línia portant un cotxe saló amb els pares del projecte Jerònim Estades, Pere Garau, juntament amb el president del Govern Antoni Maura.
La inauguració oficial va tenir lloc el 16 d'abril de 1912. La resta del material mòbil va ser construït per la barcelonina La Maquinista Terrestre y Marítima y la saragossana Cardé y Escoriaza. El 14 de juliol de 1929 es va inaugurar la tracció elèctrica, i a partir del 1930 es van realitzar els primers serveis turístics directes entre Palma i el port de Sóller en viatges que combinaven el tren i el tramvia.
Una part del seu traçat, de 27,3 quilòmetres de longitud, destaca per la seva capacitat de superar la barrera natural de la serra d’Alfàbia, de 2,8 quilometres de longitud i 496 metres d'altitud. En un tram de tant sols set quilòmetres supera un desnivell de 199 metres amb un pendent de 23 mil•límetres, travessa tretze túnels amb longituds que van dels 33 fins als 2.876 metres (Túnel Major), i també sobrepassa diversos ponts, com el Viaducte dels Cinc Ponts format per cinc arcs amb llums de 8 metres d'altura, i nombroses corbes, algunes d’elles amb ràdios inferiors als 190 metres. En total hi ha tres estacions (Palma, Bunyola i Sóller) i cinc baixadors (Son Sardina, Son Reus, Santa Maria, Caubet i Mirador Pujol de’n Banya).
El recorregut, tot de via única llevat l’encreuament de les estacions, travessa el casc urbà de la perifèria de Palma pel bell mig de la calçada del carrer d’Eusebi Estada, i ja després surt a camp obert, podent-se així contemplar un dels pocs paisatges ferroviaris existents a l’illa de Mallorca, plans entre Palma i Palmanyola i de muntanya entre aquesta vila i Sóller. Els combois estan formats per un automotor elèctric amb seients de primera i segona classe, veritables peces de museu. La resta ho componen cotxes remolcs completament de fusta amb finestres practicables. Cal remarcar el perfecte i impecable estat de conservació del parc motor, que encara conserva aquell especial aroma a fusta vella d’antuvi. El fet de viatjar al darrer vagó em va permetre sortir al balconet del darrera per a fer fotos estant el tren en marxa. És una experiència divertida similar a la dels trens de vapor del Far West, i encara més quan ho fas en el moment de travessar un túnel. La poca velocitat del tren ho permet fer gairebé sense perill.
El Túnel Major es triga entre 5 i 6 minuts en travessar-lo, i al seu interior corre un agradable aire fresc i humit com poques vegades es pot respirar. Arribats al baixador del Mirador Pujol de’n Banya, el tren s’atura entre 5 i 10 minuts per a què el passatge baixi i tingui prou temps per a fer les corresponents sessions fotogràfiques d’un bell i espectacular paisatge que ofereix unes magnífiques vistes de la serra de Tramuntana, com ho són totes les d’aquestes muntanyes mallorquines.
El final del recorregut s’observa en el moment que les altes muntanyes de la serra de Tramuntana, ja al nord-est de l’illa, de sobte deixen veure una gran vall d’olivars i hortes de tarongers que envolten el municipi de Sóller, i és precisament per aquesta situació geogràfica de relatiu aïllament que des d’antuvi ha estat qualificada pels seus habitants com “una illa dins de Mallorca”. De teló de fons s’observa el mar. Per accedir-hi, el tren va baixant progressivament per salvar el desnivell existent, endinsar-se al cor de la vall fins arribar a l’estació de Sóller, on finalitza el recorregut després d’una hora de viatge.
L’estació de Sóller consta de tres naus a les quals els empleats de la companyia no varen tenir cap mena d’inconvenient a què jo i el meu amic Francesc hi accedíssim a fer fotografies. Una d’elles, la més antiga, guarda tot el material mòbil que no està en servei; una altra està dedicada a manteniment, reparació i restauració; i l’altra emmagatzema els tramvies del tramvia al port de Sóller. Enmig, hi ha una platja de vies i una plataforma giratòria de locomotores. L’estació de passatgers consta d’un edifici de planta baixa i pis amb despatx de bitllets, lavabos, una botiga de souvenirs i sala d’espera. Aquest edifici va ser construït l’any 1606 i antigament esdevingué una possessió fortificada anomenada Can Maiol. A l’any 2005 es va procedir a la seva restauració i a la planta baixa es van habilitar dues sales d’exposicions d’art, la Sala Miró i la Sala Picasso, que ofereix una mostra permanent d’aquests dos artistes. Precisament a l’escala central de l’edifici de l’estació hi ha un tapís obra de Joan Miró, la mare i l’avi del qual eren mallorquins. El 23 d’agost de 2008, l’Ajuntament de Sóller va declarar-lo fill adoptiu de la ciutat. Se sap que durant la seva infantesa va passar diverses estades a Sóller amb la seva mare, i que el seu avi es dedicava a l’ebenisteria. Mallorca va ser font d’inspiració per a les seves obres d’art, i Sóller en particular ha estat motiu també d’inspiració per a d’altres artistes com Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Francesc Bernareggi i Antoni Gelabert.
L’estació de passatgers també inclou un petit quiosc de gelats, refrescs i souvenirs, una sola andana d’origen i final de trajecte i una sola via que mor allí mateix.
Arribats a Sóller, ens trobem en un municipi d’uns 14.000 habitants, amb un casc urbà molt bonic i acollidor que convida a fer passejos per la vila. Limita amb els municipis de Deià, Bunyola, Escorca i Fornalutx, i esdevé una comarca marcada pel més pur aire tradicional de la seva gent i el seu paisatge, essent exemple de la Mallorca més popular. El seu nom procedeix del topònim àrab Sûlyâr, i des de l’any 1905 va obtenir el títol de ciutat per ordre del rei Alfons XIII. Al seu interior s’hi pot descobrir un ric patrimoni en esglésies, monuments, cases senyorials, museus i palauets, especialment al carrer de Sa Lluna i a la Gran Via. El casc urbà el conformen diversos carrers estrets plens d’història i molt fotogènics. Sóller és, a més, el bressol de l’arquitectura modernista a Mallorca i fins i tot encara es pot respirar l’aire colonial d’algunes cases palatines que varen construir els seus emigrants que entre els segles XIX i XX varen fer fortuna a Amèrica i França. Com a llocs d’interès, mereix destacar la parròquia de Sant Bartomeu, la plaça de la Constitució, el Banc de Sóller, el Museu Modernista de Can Prunera, el Mercat Municipal, el Jardí Botànic i Museu de Ciències, l’església del Crist de la Sang, el centre de cultura de Can Dulce, el convent i el col•legi dels Sagrats Cors, i el Museu Etnogràfic i Casal de Cultura. Pel que fa a l’aspecte comercial, és interessant visitar la botiga “Fet a Sóller” on es poden adquirir tots els productes artesanals i tradicionals de la Vall de Sóller, la fàbrica familiar de sabates, la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu d’on destaquen les famoses taronges de Mallorca i l’oli d’oliva de Sóller, la fàbrica de sobrassada La Luna que conserva la maquinària de l’any 1900, i Sa Fàbrica de Gelats.
Sortint de l’estació del ferrocarril hi ha la plaça d’Espanya, petita, bonica i acollidora, al centre de la qual hi ha un antic vagó del ferrocarril habilitat com a oficina d’informació i turisme. En aquella plaça hi ha l’origen i final del tramvia, un altre transport singular que va ser inaugurat el 4 d’octubre de 1913. El projecte, amb un traçat de 4.868 metres de longitud i ample de via de 914 mil•límetres, va ser dissenyat i dirigit per Pere Garau. El pont de ferro sobre el Torrent Major va ser construït per la Maquinista Terrestre i Marítima. El tramvia va disposar al principi d'una central elèctrica pròpia situada en la pròpia estació de Sóller, alimentada per un motor d'explosió de 65 cavalls que accionava una dinamo de la casa Siemens-Schuckert donant un corrent continu de 600 volts. Malgrat que el tramvia estava pensat per al transport de passatgers, també va ser utilitzat per al tràfic de mercaderies cap al port. En un petit vagó isoterm es transportava el peix fresc del port a la vila, i en remolcs es portava carbó a l'antiga base militar de submarins del port de a la fàbrica de gas, i mines i torpedes des del polvorí de Caubet.
Els tres cotxes motors del tramvia numerats de l'1 al 3 i els seus remolcs 5 i 6 són originals de 1913 i construïts per Cardé y Escoriaza de Saragossa. Les jardineres són posteriors, del 1954, i disposa a més de cinc automotors adquirits de la xarxa tramviaire de Lisboa, numerats del 20 al 24, i adaptats al nou ample de via. El traçat, des de la plaça d’Espanya, continua per les places de la Constitució i del Mercat, el carrer Cristòfol Colom i paral•lel a la riera i a la carretera Ma-11 que porten a la badia del port de Sóller. Al llarg del recorregut hi ha dues estacions d’origen (Sóller) i final (La Pagesa) i catorze parades intermèdies (Mercat, Can Guinda, Can Reus, Monument, Can Llimó, Can Ahir, Roca Roja, Es Control, Sa Torre, S’Espléndid, Les Palmeres, S‘Edén, Can Generós i Marisol).
En funció de la demanda, els combois són variables, i trobem des de composicions simples de dos cotxes motors fins a trens formats per cotxes motors i remolcs, alguns dels quals són jardineres. Igual que el ferrocarril, l’estat de conservació del parc motor és impecable. El viatge és agradable per uns paisatges plans i senzills entremig de darreries de cases unifamiliars i camps de conreus, amb unes vistes molt similars a les ofertes pel tren històric de l’Amsterdam Electric Museum Tramline.
El recorregut, de sobte, deixa l’anterior paisatge interior i de seguida s’obre a la bella vista panoràmica de la badia que conté el port natural de Sóller, d’aspecte típicament mediterrani. Té una població superior als 2.700 habitants, i està rodejat per les muntanyes de la serra de Tramuntana, totes elles envaïdes per nombroses urbanitzacions de segona residència.
Del port de Sóller existeix una història de la qual els sollerencs se’n senten orgullosos i ho celebren anualment cada segon cap de setmana del mes de maig. L’11 de maig de 1561, corsaris algerians comandats per Otxali i Lusuf-Arrais van formar una esquadra amb vint-i-dues embarcacions per atacar Mallorca, i que varen ésser vençuts gràcies a l’extraordinària heroïcitat de les dones de Can Tamany que lluitaren amb la barra de la porta contra els pirates que assaltaren casa seva, i també per un grup de bandolers que varen malmetre considerablement les tropes sarraïnes. A causa dels corsaris, a partir del segle XVI es va construir la Torre Picada i el castell del port de Sóller o Sa Torre. També es va fortificar una part del poble, encara que actualment només en resta un tros de muralla al costat de l’església parroquial.
El tramvia finalitza en aquest poble marítim de la ciutat de Sóller. Malgrat la forta calor, doncs a l’estiu el sol pica de valent, és molt agradable fer-se un passeig per la zona portuària i les platges. El passeig marítim el conformen els carrers de Sant Ramon de Penyafort i de la Marina, i els passeigs dels Traves i de la Platja. Allí es troben un munt de restaurants, hotels i botigues de souvenirs l’un al costat de l’altre i sempre plens de turistes. El tram del carrer de la Marina inclou pròpiament el port d’embarcacions. Hi ha dues platges, la d’Es Través i la de Can Repic, que ofereixen la possibilitat de practicar diversos esports nàutics. La platja d’Es Través està situada al marge dret de la badia. Fa uns 800 metres de longitud i 20 metres d’amplada. Esdevé una platja natural de grava i sorra, amb aigües tranquil•les i algunes vegades amb la moderada brisa mediterrània. La Platja den Repic està situada en la part esquerra, davant del passeig per als vianants, amb una longitud d’uns 250 metres i una amplada de 20, a la mateixa badia del port. Es tracta d’un tipus de platja natural, amb aigües generalment tranquil•les, tot i que algunes vegades bufa la brisa mediterrània amb el seu moderat vent, i està composta per sorra i grava. En els seus voltants existeixen alguns espigons per a embarcacions.
Com a llocs històrics d’interès, destacar entre d’altres la Torre Picada (antiga torre de vigilància des d’on es pot contemplar tota la badia), el Museu del Mar (a l’interior de l’antic Oratori de Santa Catalina d’Alexandria), el far del Cap Gros de Muleta i la parròquia de Sant Ramon de Penyafort.
A mitja tarda, viatge de retorn amb tramvia i tren cap a la ciutat de Palma en una de les excursions més boniques i entretingudes del viatge a Mallorca. A l’endemà, mentre els meus amics Francesc i Carmen decidirien anar pel seu compte, jo em dedicaria a visitar pròpiament la ciutat de Palma però això ho explicaré en el proper capítol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario