Quan a la falda et miro de Montjuïc seguida,
m'apar veuret als braços d'Alcides gegantí
que per guardar sa filla del seu costat nascuda
en serra transformant-se s'hagués quedat aquí.
I al veure que traus sempre rocam de ses entranyes
per tos casals, que creixen com arbres amb saó,
apar que diga a l'ona i al cel i a les muntanyes:
Miraula; os de mos ossos, s'és feta gran com jo!
Jacint Verdaguer i Santaló
Oda a Barcelona (fragment)
No hay comentarios:
Publicar un comentario