Un any més tornem a retrobar-nos en aquesta festa tant cívica i entranyable, de tothom i per a tothom. Una tradició folklòrica i cultural catalana que ja és universal perquè es celebra arreu del món. Sant Jordi, Dia del Llibre i de la Rosa, és un patrimoni intangible que hem de preservar i mantenir viu perquè ens ajuda a retrobar-nos i a reconciliar-nos. Durant aquest dia, els problemes, els conflictes i els prejudicis queden arraconats per donar pas a la llibertat, a la convivència i a la concòrdia entre les persones, les cultures i, sobretot, les llengües. Per això, l'esperit que ens brinda cada 23 d'abril ens fa entendre qui som, on som i què hem de fer, una llum que hauria de brillar durant els 365 dies de l'any, o almenys intentar-ho, perquè l'esforç per fer-la arribar qual farà que nosaltres siguem millors persones.
Enguany, i com marca la tradició, em complau d'oferir-vos un parell de llibres de la meva pròpia collita literària amb la possibilitat de poder escollir aquell que us agradi més. I si són tots dos, encara millor. Per als qui llegeixin en català, us recomano que adquiriu FUNICULARS I TELEFÈRICS DE MONTJUÏC. Publicat per Viena Edicions, narra la història dels transports públics per cable de la muntanya de Montjuïc, des dels primers projectes fins arribar a l'actualitat. En el present treball s'explica la història del funicular del Paral·lel al Parc de Montjuïc (encara existent), del funicular al Castell, el funicular al Palau Nacional, el telefèric del Parc de Montjuïc al Mirador de l'Alcalde i al Castell, i el transbordador aeri de Miramar a les torres de Jaume I i de Sant Sebastià. El llibre ha estat dividit en tres parts. La primera relata detalladament la història dels funiculars i els telefèrics que van ser construïts a la muntanya de Montjuïc i van prestar servei des dels seus inicis fins a la seva supressió o renovació. Es fa referència al projecte constructiu de cadascun, a l’explotació i a la rendibilitat al llarg de la seva vida activa, i s’inclouen dades sobre les tarifes, el passatge i els beneficis. Van ser diversos els esdeveniments històrics de tipus polític, social, econòmic i urbanístic que van incidir directament en el seu funcionament i que ajuden a entendre les raons per les quals aquests mitjans de transport van evolucionar d’una determinada manera fins als nostres dies o les raons per les quals alguns ja han deixat de funcionar.
La segona part fa referència als projectes constructius que, per diverses raons, mai no van poder fer-se realitat. Tota aquesta documentació, poc vista o inèdita, no està exclosa d’interès, ja que és el testimoni de la voluntat de conquerir la muntanya.
I la tercera part inclou els aspectes tècnics i d’explotació de cadascun dels mitjans de transport, que ajuden a entendre les característiques del traçat, de les instal·lacions, del material mòbil i del funcionament. Com que es tracta d’un apartat molt necessari que ajuda a completar i complementar la història d’aquests sistemes, ha estat incorporat en aquest llibre malgrat que pugui resultar una mica feixuc de llegir, tot i ser redactat de manera amena i força entenedora.
Tots ells transports singulars, han estat testimonis vivents de com s'ha transformat i modernitzat la ciutat de Barcelona, essent la muntanya de Montjuïc el principal referent i icona d'aquests canvis que han escrit una nova història de la ciutat. Obra molt recomanada alhora una eina útil per a estudiants, docents, investigadors, historiadors, geògrafs, aficionats als transports, antics residents de la muntanya de Montjuïc que vulguin recordar una part de la seva vida, habitants del districte de Sants-Montjuïc que vulguin descobrir una part de la seva història local i tothom que estigui interessat a descobrir per què els funiculars i els telefèrics de Montjuïc han merescut una història com aquesta. Aquesta obra és, en resum, un homenatge a les persones que van viure a Montjuïc i que van contribuir en gran mesura a escriure una important pàgina de la història de Barcelona.
Per als qui prefereixen llegir en castellà, us recomano el meu llibre ASÍ ERA NOU BARRIS. Publicat per Temporae, mitjançant una selecció de 250 imatges procedents de l'extens fons fotogràfic de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, aquest treball aborda la història de Nou Barris des dels seus orígens fins al seu reconeixement oficial com a districte de Barcelona. El resultat final ha estat una història de Nou Barris estructurada en set capítols. El primer fa referència al passat rural, quan el paisatge estava predominat per camps, bosco , torrents i masies, excepte elements com ara els tallers ferroviaris i el cementiri de Sant Andreu que van suposar els primers símptomes d'un canvi. El segon capítol s'endinsa en mostrar les primeres urbanitzacions que van donar lloc al primer poblament. Les imatges de l'Institut Mental de la Santa Creu tenen un protagonisme especial per la seva gran importància. El tercer capítol engloba els anys de la Segona República i la Guerra Civil. Al no ser possible disposar de més imatges com seria de desitjar, el reportatge fotogràfic del Grup Escolar Hermenegildo Giner dels Rius ha servit per compensar aquesta mancança i equilibrar un nombre de fotogrames similar respecte a altres capítols. El quart capítol s'endinsa en el llarg període de la postguerra, on s'aprecia clarament una major disponibilitat de fotografies capaços d'il·lustrar aquest període que va suposar un enlairament en el procés d'urbanització i població del territori de Nou Barris. El cinquè capítol es centra en l'anomenat desarrollisme, moment de màxim creixement i densificació dels barris que aviat donaria origen a les llavors dels futurs i immediats moviments associatius. El sisè capítol, concentrat especialment durant la dècada dels anys setanta, reflecteix les nombroses lluites veïnals per aconseguir una millor qualitat de vida per als barris. En aquesta etapa és quan es forja per primera vegada la denominació 9 Barris, moment que s'obre un procés històric el qual s'ha convertit en un referent fins i tot a nivell nacional i internacional. Finalment, el capítol setè tanca aquesta història amb la creació oficial del districte 8 o de Nou Barris el 1984, amb la qual cosa deixa de ser definitivament un suburbi per ser finalment reconegut com un territori més de Barcelona amb la seva pròpia personalitat forjada a través d'una llarga i apassionant lluita i del fort sentiment de pertinença dels seus habitants.
Després de visualitzar aquestes imatges entranyables, singulars i inèdites, ja no posareu en dubte que Nou Barris és un territori amb molta història. Molt recomanat per als qui coneguin poc o bé desconeguin completament la història de Nou Barris, doncs el llibre és un resum d'allò que cal saber.
FELIÇ SANT JORDI 2014
