Amics i amigues:
Un any més celebrem la nostra Diada Nacional de Catalunya, una festivitat on tots plegats ens podem sentir orgullosos de ser catalans, on tothom hi compta, doncs qui no són catalans també poden sentir l'orgull de formar part d'aquesta ciutadania, d'un gran equip que fa una pinya única i indivisible. Però aquest sentiment no s'ha d'expressar únicament una sola vegada cada 365 dies, sinó tots els dies perquè tenim els motius i les condicions per a fer-ho.
Darrerament estem vivint conflictes polítics que no han fet altra cosa que polititzar la nostra festa, de manera que algunes formacions se l'han volgut apropiar tot parlant en nom de tothom. Cal que la Diada torni a ser lliurada al seu poble, a la gent que veritablement la sent, i sigui novament un exemple de convivència amb independència de les creences i idees de cadascun. Amb respecte i tolerància, tothom hi té cabuda, perquè en realitat la base comuna de tots plegats és desitjar el més bo i millor per a Catalunya. Tinc la convicció que, malgrat la divisió social, existeixen punts de coincidència per a l'enteniment i la concòrdia.
Amb independència de les tendències polítiques i amb respecte personal cap a totes elles, vull reivindicar aquell esperit de seny català que antuvi es va forjar a Catalunya i va contribuir a fer tant gran la nostra terra. Va haver un temps gloriós, on tota una fornada de catalans sensibles i inquiets van treballar per totes les branques de l'art, la ciència i la cultura fins el punt de fer-nos capdavanters. Aquestes generacions ens van obrir a la modernitat del segle XX abans d'entrar a la nova centúria. Eren temps on l'orgull de ser català es va demostrar invertint a casa nostra, en projectes fèrtils que acabarien donant excel·lents resultats. Van ser els anys on es destacà en l'arquitectura, en la pintura, en la música, en la medicina, en la pedagogia, en la indústria, en la tecnologia, en la literatura, en el teatre i en la innovació, entre moltes altes coses. Per terres catalanes s'importaven les noves tècniques arquitectòniques i se'n creaven de noves; pintors i escultors clàssics i avantguardistes es relacionaven amb artistes famosos internacionals; representants d'escoles estrangeres venien a conèixer els nous models educatius; i metges i científics atreien els més recents descobriments. La història així ho demostra. Catalunya mesurava la seva capacitat i la seva força treballant per ella mateixa, fins el punt que es va convertir en referent per a la resta d'Espanya i lloc d'interès per a d'altres països europeus, on la seva gent venia a conèixer-nos. Érem, doncs, l'enveja de molts, objectes d'imitació i un exemple, sense exagerar, a nivell mundial. Catalunya era catalana de soca-rel però alhora integradora, dialogant i cosmopolita, molt seva però a la vegada amb les fronteres obertes cap al món.
Malauradament, però, això s'ha perdut i per a molta gent s'ha oblidat. No obstant, Catalunya disposa dels mitjans tècnics, econòmics i materials i de persones preparades i qualificades capaces de ressuscitar aquell esperit d'antuvi. Cal evitar d'invertir recursos que ens endinsin cap a projectes estèrils que acabin desembocant inexorablement en via morta i portin a la frustració, al conflicte i a la divisió. No són temps per a victimismes ni per a provincianismes, sinó per a tornar a apel·lar al seny català i obrir novament Catalunya a la modernitat. Tenim capacitat per a ser novament referent nacional i internacional. De ser així, liderarem la sortida de la crisi i el nostre model econòmic s'estendrà a altres regions; crearem models educatius, sanitaris, culturals i esportius exemplars i que d'arreu del món ens vindran a copiar; deixarem de ser terra d'emigració de cervells per a ser terra d'atracció per a innovacions mèdiques, tècniques i científiques; i, en definitiva, referent de convivència social i riquesa lingüística i cultural, on qualsevol persona pugui expressar la seva vocació en qualsevol de les branques del món de l'art.
Aquesta és la meva reivindicació per una Catalunya millor. Aquest és el meu somni. Aquest és el meu orgull de ser català. Ara cal posar-se a treballar.
FELIÇ DIADA I VISCA CATALUNYA
No hay comentarios:
Publicar un comentario