lunes, 22 de abril de 2013

Per Sant Jordi, us recomano el meu llibre FUNICULARS I TELEFÈRICS DE MONTJUÏC



Introducció
Aquelles persones que em coneixen sabran que des de ben petit ja tenia una especial afició pels transports públics, i a mesura que he anat passant de nen a adult i m’he anat formant com a persona, he estat capaç de definir la meva vocació. Per això, en l’actualitat em defineixo com a historiador del transport, un ofici que fa poc més d’una dècada he cultivat i, com a tal, sempre he preferit dedicar-me a temes que mai no s’han tractat en profunditat (per tal d’oferir un cert grau de novetat i d’originalitat al públic i de contribuir a la varietat) i que no s’han publicat en un llibre (per tal d’evitar competències o comparacions i no haver de repetir el mateix tema). I així, tot pensant en un nou projecte, em vaig adonar que a Barcelona existien uns mitjans de transport força importants i amb molta història sobre els quals s’havien escrit diversos articles en revistes i pàgines web però que no havien estat agrupats en un llibre. Es tractava dels funiculars i els telefèrics de Montjuïc, la muntanya a la falda de la qual va néixer la meva mare i va conèixer el meu pare, un espai important perquè ha esdevingut el bressol de moltes generacions de barcelonins i barcelonines que allà tenen les seves arrels. Concretament faig referència al funicular del Paral·lel al parc de Montjuïc (en servei des de 1928), al funicular del parc de Montjuïc al castell (1928-1981), al funicular del carrer de Lleida al Palau Nacional (1929-1930), al telefèric de Montjuïc (en servei des de 1971) i al transbordador aeri del port a Miramar (en servei des de 1931). Inicialment, però, la idea era escriure un llibre únicament sobre els dos primers funiculars esmentats, i d’aquí en va sortir un primer esborrany. Però poc després em vaig adonar que tenia força més sentit parlar també de la resta de mitjans elèctrics per la interrelació històrica que van tenir entre ells i perquè la història dels uns no es podia entendre sense la dels altres. Aquesta decisió va ser la definitiva.
De fet, podem afirmar que la història contemporània de Montjuïc s’inicia tard, l’any 1929 amb la inauguració de l’Exposició Internacional de Barcelona, ja que anteriorment, fins al 1901, malgrat l’ocupació humana, encara era una muntanya no integrada a la ciutat. Aquest esdeveniment va ser decisiu per conquerir uns terrenys que havien viscut d’esquena a la ciutadania. Montjuïc, en dues ocasions, va ser el punt d’obertura a la modernitat de la capital catalana i a la resta del món, primer amb l’Exposició Internacional i després amb els Jocs Olímpics de 1992. Els mitjans de transport elèctrics dels quals es parla en aquest llibre van ser en els seus inicis uns sistemes singulars mai vistos i força moderns. El funicular del Paral•lel al passeig de l’Exposició, per exemple, va ser aleshores considerat el més gran, ràpid i modern del món, i després, amb la seva renovació, ho va tornar a ser. Per tant, no parlem d’uns funiculars i uns telefèrics qualssevol, sinó concretament d’uns funiculars i uns telefèrics que van contribuir a la conquesta de la muntanya jueva, del mont Jovis, del darrer cim de Barcelona, símbols de la Barcelona del futur, reforç d’un Montjuïc humanitzat, com un element més de la ciutat i com a part de la història i dels sentiments de tota la gent que alguna vegada o moltes els van utilitzar.


El llibre ha estat dividit en tres parts. La primera relata detalladament la història dels funiculars i els telefèrics que van ser construïts a la muntanya de Montjuïc i van prestar servei des dels seus inicis fins a la seva supressió o renovació. Es fa referència al projecte constructiu de cadascun, a l’explotació i a la rendibilitat al llarg de la seva vida activa, i s’inclouen dades sobre les tarifes, el passatge i els beneficis. Van ser diversos els esdeveniments històrics de tipus polític, social, econòmic i urbanístic que van incidir directament en el seu funcionament i que ajuden a entendre les raons per les quals aquests mitjans de transport van evolucionar d’una determinada manera fins als nostres dies o les raons per les quals alguns ja han deixat de funcionar.
La segona part fa referència als projectes constructius que, per diverses raons, mai no van poder fer-se realitat. Tota aquesta documentació, poc vista o inèdita, no està exclosa d’interès, ja que és el testimoni de la voluntat de conquerir la muntanya.
I la tercera part inclou els aspectes tècnics i d’explotació de cadascun dels mitjans de transport, que ajuden a entendre les característiques del traçat, de les instal·lacions, del material mòbil i del funcionament. Com que es tracta d’un apartat molt necessari que ajuda a completar i complementar la història d’aquests sistemes, ha estat incorporat en aquest llibre malgrat que pugui resultar una mica feixuc de llegir, tot i ser redactat de manera amena i força entenedora.
He volgut que aquesta sigui molt més que una mera història d’uns mitjans de transport col·lectius. En realitat és un homenatge, d’una banda, a uns funiculars i uns telefèrics que van permetre la conquesta de Montjuïc i que van contribuir en part a la modernització de Barcelona i, de l’altra, als seus empleats, que tant van sacrificar-se en temps difícils per fer-los funcionar. 
Desitjo que aquesta obra, divulgativa i a l’abast de tothom, contribueixi a recuperar i a fomentar la memòria històrica com a element fonamental per no perdre les arrels i forjar una identitat i un sentiment de pertinença. Alhora, espero contribuir a augmentar el prestigi d’aquests mitjans i a fomentar la cultura dels nostres barris i dels nostres transports, perquè fer transport públic és fer cultura.
També m’agradaria que aquest llibre fos una eina útil per a estudiants, docents, investigadors, historiadors, geògrafs, aficionats als transports, antics residents de la muntanya de Montjuïc que vulguin recordar una part de la seva vida, habitants del districte de Sants-Montjuïc que vulguin descobrir una part de la seva història local i tothom que estigui interessat a descobrir per què els funiculars i els telefèrics de Montjuïc han merescut una història com aquesta. 
Aquesta obra és, en resum, un homenatge a les persones que van viure a Montjuïc i que van contribuir en gran mesura a escriure una important pàgina de la història de Barcelona.

4 comentarios:

Enric H. March dijo...

Felicitats pel llibre, Ricard. Un regall perfecte per a tots els que estimem la història de Barcelona.

Enric H. March dijo...

Per cert, diumenge 14 d'abril vaig publicar l'apunt "A la República amb tramvia" amb la guia de tramvies de Barcelona que funcionava con la proclamació de la República. Pots fer-la servir si és del teu interès. Veuràs que cada línia té asignat un dibuix i un color. Potser et fa gràcia el del 48. L'havies vist mai?

Enric H. March dijo...

M'he deixat l'enllaç:

http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2013/04/a-la-republica-en-tramvia.html

Ricard dijo...

Gràcies pels teus comentaris. Per cert, bon blog el teu i bona entrada, força interessant. Una abraçada.