viernes, 18 de junio de 2010

Pregó de la Festa Major del Turó de la Peira 2010

Amics i amigues del Turó:
Una vegada més, tornem a estar de festa major. Son 33 anys en què els veïns i veïnes d’aquest barri es congreguen a celebrar molt més que una festa. De fet, cada any es celebra la vostra existència com a barri, com a comunitat i com a conjunt de persones que han donat vida i identitat a un indret que el coneixem com a Turó de la Peira.
Aquesta festa la celebreu sobre un espai on abans de la diversió, abans de l’alegria, abans de la xerinola, abans de la música, abans de les danses, abans de les cercaviles i abans de que hi hagués un barri, la muntanya del Turó coronava pel seu ample els camps de conreus, les rieres i les masies.
Aquesta festa la celebreu sobre un espai on abans de sentir-se els so dels concerts i la traca dels petards, dels correfocs i dels focs d’artifici, només es sentia el xiulet del vent, les fullaraques dels arbres mogudes per l’aire, l’aigua corrent avall per la riera d’Horta, el cant del gall pel matí, els cants dels ocells, i esporàdicament, la campana de la parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina i els carros tirats a cavall dels pagesos que treballaven la terra i anaven a vendre els seus productes als mercats.
Aquesta festa la celebreu sobre un espai on, abans d’estar ocupat per l’envelat, pel teatre, per les taules i cadires, per les garlandes, pels llums de colors i la pista de ball, s’hi van assentar els primers habitants, antuvi amb les masies, després amb casetes adossades de planta baixa properes al Turó, i més tard, fent companyia a la masia de Ca la Peira, amb un conjunt de cases molt cuques que en deien “barates”.
Aquesta festa la celebreu sobre un espai on, ara fa molts anys, abans de l’alegria de la mainada gaudint de les fires amb cavallets i autos de xoc, van existir forts moviments socials i sindicals viscuts a les cases barates de Can Peguera, lloc de residència de molts treballadors del diari Solidaridad Obrera.
Aquesta festa la celebreu sobre un espai on es van construir diversos refugis antiaeris i sobre uns camps on de nit plovia bengales no precisament de festa major sinó de guerra, llençats dels avions enemics que marcaven territori per a bombardejar.
I aquesta festa la celebreu també sobre un espai on, abans dels dinars populars i sopars de germanor, dels grans àpats familiars i de congregació, es van viure les misèries i les calamitats de la postguerra, un espai que després s’aniria ofegant de mica en mica amb l’aixecament indiscriminat de grans blocs d’habitatges que marcarien l’inici de l’imperi Sanahuja.
Des d’aquell moment, la història del Turó va canviar. Aleshores, va néixer un nou barri, va arribar una nova població i es va forjar una nova identitat que va evolucionar vers un sentiment de pertinença i a una conscienciació social que demanava a crits millorar la qualitat de vida dels seus habitants. Així, enfront dels diversos problemes que es patien, la gent va dir prou, un crit a partir del qual sorgirien els primers moviments veïnals.
I així va ser, amics i amigues, que derivada de l’Associació de Veïns del Turó-Vilapicina-Ramon Albó sorgí l’Associació de Veïns del Turó de la Peira com a entitat pròpia i independent encaminada a resoldre els problemes del seu propi barri i com a plataforma des de la qual es poguessin tractar totes els problemes veïnals, tant les necessitats com les mancances.
Les vostres lluites, des d’aleshores, van anar prenent forma i els vostres somnis es van anar fent realitat. Recordareu les lluites que us han permès de disposar d’un parell de centres cívics on vosaltres sou els protagonistes perquè els heu gestionat i heu aportat idees per al seu funcionament. Recordareu com amb la vostra tenacitat vareu aconseguir fer realitat el Casal d’Avis. Recordareu les grans rebaixes aconseguides en els rebuts en la campanya de l’aigua. Recordareu la voluntat per a què el vostre ambulatori atengués millor als pacients i es disposessin de més i millors especialistes. Recordareu que, pel vostre desig de no quedar aïllats de la resta de Barcelona, vareu aconseguir perllongar l’autobús 71 i que us posessin un Bus del Barri que us facilités la mobilitat. Recordareu les lluites per a disposar de més zones verdes, de més places per als infants i la gent gran, i per a la remodelació i dignificació del parc del Turó de la Peira, el cim d’aquesta petita i alhora gran barriada, i una de les icones de Nou Barris. Recordareu les peticions per aconseguir un millor espai per a practicar esport, amb la millora del camp de futbol. I recordareu la lluita més llarga, dura i ferotge de la vostra vida contra l’aluminosi, una malaltia que es contagia per via especulativa i que destrueix la salut del territori i dels seus habitants.

I encara podríem recordar moltes més coses, perquè són moltes les històries a explicar, tantes que no donaríem a l’abast. Han estat les lluites que han contribuït a fer del Turó de la Peira un barri digne per a viure i disposar d’una millor qualitat de vida. Vosaltres heu fet barri, i per tant, heu fet ciutat, i heu fet història. En aquestes lluites resideix l’esforç i la memòria de tots vosaltres, veïns i veïnes, aconseguit gràcies a la vostra unitat i a les vostres reivindicacions. És, doncs, la vostra història, la que vosaltres heu escrit, aquella que no s’explica als llibres de text però que resulta tant o més important que l’oficial. A les escoles i universitats, només es narren les històries dels reis, dels militars, dels rics, dels descobridors, dels inventors i dels artistes. Només es narren les conquestes, les guerres i les formacions de grans imperis. Vosaltres, en canvi, no hi sou en aquests llibres, i els vostres noms, com a persones anònimes, no hi apareixen. Però vosaltres també feu història perquè heu tingut, teniu i tindreu la clau de l’evolució, sense que molta gent se n’adoni. Vosaltres, persones anònimes, sou la vertadera història, i dia a dia, l’aneu escrivint, i d’aquesta història us heu de sentir molt i molt orgullosos.
Un dia, la vostra associació, també va decidir fomentar les activitats lúdiques, i així va ser quan es va plantejar que el barri havia de tenir la seva festa major, nascuda ara fa 33 anys. La festa major uneix, concilia, dona a conèixer a les persones amb les que hi convivim i representa una recompensa per les vostres lluites anuals, un gran toc d’alegria. La festa major és una tradició cultural molt antiga que mai no s’extingirà i que sobreviurà per damunt de qualsevol altra costum i folklore. És la festa de les festes, la reina de les cultures populars, on tothom aparca els seus problemes i forma una gran pinya, sense distincions de llengua, de sexe, de raça, de cultura, de procedència o de qualsevol altra cosa. En el vostre cas, la Festa Major del Turó de la Peira és una afirmació de la vostra existència com a col·lectiu, de la vostra identitat, de la vostra personalitat, del vostre sentiment de pertinença, i una crida a reivindicar que també sou importants, i que també sabeu construir la ciutat i fer-la evolucionar.
Aprofito l’avinentesa per a fer un càlid homenatge a en Rafael Lora, important i destacat personatge que tant ha lluitat per aquesta barriada i que tant ha fet per a tots vosaltres. Va ser soci fundador de l’Associació de Veïns del Turó de la Peira i el seu portaveu durant molts anys, va ser fundador i director de la revista “La nostra veu”, va ser portador de la Vocalia de Cultura de l’Associació de Veïns, va escriure diversos llibres autobiogràfics i de poemes, i va participar activament en les lluites veïnals, especialment en tot allò que fa referència al problema de l’aluminosi i a la construcció dels nous habitatges de reallotjament d’afectats sobre l’antiga cotxera d’autobusos. Jo, com a president de l’Arxiu, us vull dir que aquest home, rebel, heroi, treballador, lluitador, defensor de la llibertat com a causa primera de la dignitat humana, i sobretot una bona persona per damunt de tot, mereix un record i que resti per sempre a la nostra memòria històrica, perquè ja forma part de la vostra història.

Amb aquest record de tants anys de lluites veïnals, amb aquesta reivindicació de nosaltres mateixos com a forjadors dia a dia de la història, com a homenatge a vosaltres, com a president d’un arxiu popular que vol més que mai recollir, preservar i difondre la memòria històrica local, desitjar-vos a tothom que passeu unes felices, entranyables i màgiques festes majors perquè és un premi als vostres anys d’esforços.
Bona nit i a gaudir de la festa. Que comenci la festa!!!

No hay comentarios: